ufff, crec que vaig assemblantme una mica a una mamu....els sintomes son, 1. bastanta son - la segona nit, es a dir la primera amb ella, no hem pegado ojo literalment, ni el joan ni jo, la unica que ha dormit a pierna suelta, i com...! ha estat la regina!!- 2. perdua de la nocio del temps -quin dia es, quant temps fa que estem junts? ni idea....- i (dedicada a la vir) 3. sortir de *casa* no amb un pegot de papilla a la solapa, perque la papilla ja la hem superat, pero tota suada, despentinada i amb la mateixa roba d'abans d'ahir.... que, que hi dieu, mamis, m'hi vaig aporpant???
aqui anem superant etapes a tota pastilla. les fotos que posem son totes de felicitat, perque aquest es el verdader tema, pero podeu suposar que pel mig hi caben moltes altres estones, unes mes doloroses que altres,.... pero el cert es que la regina, apart de ser una monada de nena, esta avansant a passos de gegant, es un crack!
aixo s'acaba, la regina cau de son, aixi que fins una altra. aqui venen mes fotos . molts petons i abrassades de tots tres. es molt emocionant tambe llegirvos!!!!!!!
3 comentarios:
Si noia, hi ha qui passa el periode d'adaptacio canviant bolquers i calmant còlics de nadó, i n'hi ha que el passeu d'una altre manera ben diferent, però el procés és el mateix, des de el moment en que els tens penjats del coll la prespectiva del mon canvia radicalment. Aquests "locos bajitos" ens posen el mon de cap per avall, i en aquest desgavell d'emocions,... qui cau en el detall de pentinar-se?
Molts molts ànims, i molts petonets al trio del Nepal
Ei! estem aquí amb el Gabi llegint el teu emocionant "diari"; el Gabi té ganes que vingueu aviat i poguer-vos veure! Sí, les mares comencem a identificar-nos... Sort del "crack" que tens Sònia, que així encara tens un moment per escriure'ns. gràcies! així ho podem compartir! Més i més petons a tots tres!!
Ai quina plorera!!!, no puc parar, a veure si tornem i ens abracem tots!, petons enormes!!!, és preciosa (se sembla a tu ;P)
Publicar un comentario