si, si, avui ens hem llevat a les 5.45, i a les 07.30 ens enlairavem per sobre de kathmandu, desti...les muntanyes. una passada, la veritat, es un vol de 1 hora, que s'acosta forsa a les muntanyes, veus l'everest i tots els seus veins, no em feu dir els noms, i demano disculpes als entesos, pero tan sols arribo a saber que l'everest aqui es diu sagharmata, o algo similar. la regina, a l'aeroport, estava tan i tant impacient per pujara l'avio, que ens ha muntat un numero amb plors i tot...no hi havia manera de fer-li entendre que si, que pujariem a l'avio, pero que haviem d'esperar 45 minuts...mare de deu, quina impaciencia!!! *plane chane, plane chane...* un cop dins, en el moment d'enlairarse l'avio, feia una cara que pagava...pero ella valenta, com diu el marcel, i fent veure que no passa res.... i es clar, en una avioneta, el soroll del motor, la sensacio d'enlairarse i tot plegat es bastant mes intens....
el millor es que ja de tornada a l'hotel la regina ha explicat a les dones de la neteja -que ens han salvat el tipus en mes d'una ocasio, traduint paraules o calmant els plors de la regina- que haviem anat a espanya i haviem tornat!!!! en fi, haurem d'insistir en les explicacions, i tot i aixi, ja veurem que aconseguim fer-li entendre....
el cas es que tots estem ja desitjant tornar a casa...............................................
avui esperem tenir noticies del visat.....quan el tinguem, haurem acabat ja tots els tramits, nomes caldra esperar el parell de dies que manquen per poder pujar i *one, two, three planes, spain*!
i de nou, gracies pels vostres comentaris, compartir aquesta historia es fa gairebe imprescindible, escriure aqui es per a mi, superterapeutic. la regina ho treu plorant i rient....jo, desfogantme aqui. (tambe plorant i rient...!!!). quan la conegueu ja ho veureu, te un riure supercontagios!!!
molts petons i fins molt molt aviat.
vaig a buscar el joan, avui estem fent relleus d'internet, per poder escriure amb mes tranquilitat. mes petons
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
7 comentarios:
Quina escapada més maca! Vola per sobre l'Himalaya! Amb la meva família de "muntanyeros" sempre he sentit parlar d'aquest paissatge i és com si ja formés part de la meva vida!
Encara que la Regina es fagi un lio amb situar el que ha vist… "que le quiten lo bailao"! Sempre en podreu parlar i serà un record preciós!
Una forta abraçada a tots tres!
Hola pepsicola. Per nosaltres llegir-te també és una necessitat diària... Saber com esteu, com evoluciona la trituradora, muntanya russa emocional, esteticien, petardu, pilla salada, valenta, cuentista... I la mamu i el senyor que alguns no coneixem però que ja en som fans! Plorar per haver d'esperar 45 minuts... amb el seu caràcter la veig encapçalant manis al Prat i a la Renfe!
(que mona l'anècdota d'anar i venir d'spen ! Això sí que és fer una vinguda progressiva i esglaonada.. quan arribi preguntarà pels cims i la neu!)
DOS dies?? Hem llegit bé? Dilluns per exemple? Dimarts? Per aquí preguem i resem al senyor del visat perquè hi faci més que nosaltres i voli com el vent.
petons i abraçades. ja sou aquí quasi! (recordes l'habitació? Recordes com vas tancar el llum de la casa i què passarà quan la tornis a obrir? ai, quantes emocions...)
Estem enganxadissims a la vostra experiència, dia a dia anem mirant; què faran?, ho has mirat avui?,....
Tenim moltes ganes de conèixer la Rejina, la impaciència ens debora, però "pole pole"... tot arribarà. PETONASSSSSOS MOLT FORTS PER TOTS, SMUAAAAAAAAAAC
A mi també m'ha emocionat de sobte ensopegar amb el document oficial de l'adopció: les vostres fotos, tu tan somrient (com si encara estiguessis a 8è, vols dir que aquesta foto no te l'ha fet el teu Joan, perquè no m'imagino que prodiguis aquests somriures pels fotomatons del metro) i la Regina al costat amb els ullassos apagats i tristos, encogideta ella (quin contrast amb la instantània en la que només porta una setmana amb vosaltres i aguanta el passaport amb les seves manetes de pianista i els ulls estan a vessar d'amor i d'espurnes, sense un racó que no brilli). El segells, les signatures, les paraules impersonals però definitives que us lliguen per sempre, com si dibuixessin un cordó umbilical que no es pot veure però que hi és més que mai i que ja mai no deixarà d'existir.
eugenia
la vostre web ja està dins de la finestra 'favoritos'.... enganxats estem!! tot va perfecte, tal i com esparaveu, felicitats us ho mereixeu, sou collonuts!
petons als peus del tibidabo.... (no té el glamour de l´everest!)
paco p
I no us perdeu els propers capítols en que el nostre heroi i les nostres heroïnes, desprès de superar els perillosos disturbis del carrer, sobrevolar l Eeverest amb avioneta, obtenir un magnífic passaport i superar amb nota les primeres dificultats de convivència, seguiran amb les seves intrèpides aventures. Aconseguiran el visat a temps? Entendrà la petita heroïna que això de Spen és a la quinta forca i que haurà d’estar una pila d’hores en una avió? De ben segur que sí, que la súper-mamu i el buba-crack superaran aquest nou pas amb l’habilitat que els caracteritza.
Ànims que la tornada s’acosta !!!!
Més abraçades
Aixo ja esta mes que a punt d' arribar al vostre desti. M'alegro que esteu tant ficats a l'olla pressio.
Molts petons de les nenes de trafalgar, i molts anims pel viatge.
PD. li queda preciosa la camisa a la Regina.
Publicar un comentario