susto aquest mati a primera hora, ens truquen de recepcio de l'hotel per dir que hem de deixar l'habitacio a les 11....... com? pero si no marxem fins dema..... i on anem ara? una discusio potent i hem aconseguit mantenir *el fuerte*, d'aqui no ens treuen aixi com aixi.....vaya..............
la rejina, despres de la jornada d'ahir, ha fet el tomb i s'ha llevat de nou *a casa*, i el dia ha anat forsa rodat....uff, que be va tot quan tot va be!!!!
hem anat a patan, antiga ciutat ara barri de kathmandu amb la plasa mes alucinant que pogueu imaginar -els tintinolegs la coneixeran per tintin al tibet- i hem fet algunes compres, entre d'altres aquest trajo que porta la rejina en les fotos que segueixen....esta o no esta preciosa????
trampegem com podem el costipat, el joan sense nas, de tan mocarse, jo afonica completament..
pero amb les maletes ja mig fetes, el paisatge es deplsga davant nostre, aviat, molt aviat estarem a casa, i ens veurem tots plegats.
cris, gracies per la idea del blog, quina eina mes increible..... i gracies a tots vosaltres que heu estat a l'altra banda, no us podeu imaginar com arriba fins aqui el vostre ale. petons i ara si, de debo, fins aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ps. ah! per fi requeteconfirmat! Rejina, amb J.
Pero encara hem tingut forces per anar de compres i comensar a preparar les maletes!!!
Avui a un restaurant a Pathan... ja queden poques forces i moltes ganes d'arrivar al castell de Molins de Sant Pere mes alt...
El diablillo que llevo dentro...
4 comentarios:
Entenc el vostre cansament-costipat i les ganes de deixar aquests fums negres, recordeu que quan arribeu trobareu que la circulació a barcelona és una maravella i que no hi ha contaminació...
és xula aquesta foto de família enterrats enmig de tantes maletes i
ei, veig que us acompanyen dos nous tamburets, que tingueu bon viatge tots plegats, aquí estarem per rebre-us
una forta abraçada
Hola bonics. Veig que ja no sóc a temps d'aparèixer com a Sue en aquest fantàstic blog...Tantes ganes de veure-us! La foto del passaport m'ha deixat molt emocionada, us he enviat una carícia en aquelles altres en què dormiau esgotats...i no he pogut evitar somriure davant el plor de la Rejina. Tant lluny i ja sou a casa, tan recent tot i ja tan consolidat, tan desitjat i ja és realitat!!!
Molts petons bronquítics des de Barcelona ( a veure això de la contaminació...). Sue
Només per dir-vos ÀAAAANIMOOOOOOOO... I k us esperem.
Pablo i Manel
(Ara deuen estar volant. atravessant el món sencer i no poden sentir-nos... Com aniran els vols? No us imagineu un nas petit enganxat a una freda finestra durant hores? Allò és Spen? -No, encara no. Quan veiem el Tibidavo ja t'avisarem. -What? - Que res. Que no. Allò d'allà deu ser Turquia. -Spen? -No, encara no. -(en Nepalès) No t'entenc mamu. -(en català) Jo tampoc, però testimo amb bogeria.
Aquesta nit??? Uala uala. Quants cops mirarem al cel avui?) Us esperem!!!!
Publicar un comentario