*barsalona*

dos nits ja a casa, mica en mica agafant el ritme domestic, la veritat es que com a casa enlloc, inclus amb les servituts propies tipus posar rentadores, cuinar i fer els plats, recollir i tornar a recollir, netejar, totes aquestes coses que a l'hotel les fan altres.... i que ocupen si mes no molt de temps... el temps llavors no dona per gaire, i voldria fer tantes trucades a tants amics, pero no hi arribo... els amics son molt respectuosos, i es mantenen prudents i silenciosos, pero jo els diria que si volen parlar amb nosaltres tuquin ells, que sera mes facil. la rejina, la nostre heroina, cada dia mes crack, segueix super contenta, des que va arribar. per casa es mou com si de tota la vida, i com que es rapida ja ha remenat quasi tots els calaixos que ha pogut remenar, de manera que ja sap on es i es mou amb tota confiança, una passada .... incursions al mon exterior poques encara, no hi ha pressa.... avui hem anat a dinar a casa l'avia i tambe s'hi movia amb una soltura que impresiona. seguim parlant mes nepales que altra cosa, pero com que aqui tot ve en catala, ella va absorvint.... ja arribara el dia que comencia a deixar anar, i llavors prepareuvos perque es del tipus radio, xerrameca que no para. l'idioma pero no es problema per entendre's amb els cosins, el toni i la elisenda, que han vingut a la tarda a jugar; en dos minuts ja corrien tots tres amunt i avall com si de tota la vida, a ells no els costa ni mica entendre´s. el joan i jo encara recuperant-nos del costipat, la darrera nit encara nit del lloro tossint i mocant-nos pels descosits...a veure si ho liquidem ja.... sense temps d'editar les imatges, que en tenim, petons de bona nit i fins dema.