*barsalona*

dos nits ja a casa, mica en mica agafant el ritme domestic, la veritat es que com a casa enlloc, inclus amb les servituts propies tipus posar rentadores, cuinar i fer els plats, recollir i tornar a recollir, netejar, totes aquestes coses que a l'hotel les fan altres.... i que ocupen si mes no molt de temps... el temps llavors no dona per gaire, i voldria fer tantes trucades a tants amics, pero no hi arribo... els amics son molt respectuosos, i es mantenen prudents i silenciosos, pero jo els diria que si volen parlar amb nosaltres tuquin ells, que sera mes facil. la rejina, la nostre heroina, cada dia mes crack, segueix super contenta, des que va arribar. per casa es mou com si de tota la vida, i com que es rapida ja ha remenat quasi tots els calaixos que ha pogut remenar, de manera que ja sap on es i es mou amb tota confiança, una passada .... incursions al mon exterior poques encara, no hi ha pressa.... avui hem anat a dinar a casa l'avia i tambe s'hi movia amb una soltura que impresiona. seguim parlant mes nepales que altra cosa, pero com que aqui tot ve en catala, ella va absorvint.... ja arribara el dia que comencia a deixar anar, i llavors prepareuvos perque es del tipus radio, xerrameca que no para. l'idioma pero no es problema per entendre's amb els cosins, el toni i la elisenda, que han vingut a la tarda a jugar; en dos minuts ja corrien tots tres amunt i avall com si de tota la vida, a ells no els costa ni mica entendre´s. el joan i jo encara recuperant-nos del costipat, la darrera nit encara nit del lloro tossint i mocant-nos pels descosits...a veure si ho liquidem ja.... sense temps d'editar les imatges, que en tenim, petons de bona nit i fins dema.

fent amics!!

sento no haver explicat mes ahir, pero l'esgotament era taaaaaaal que no donavem per mes.... l'arribada va ser fantastica, l'excitacio al llarg del 1, 2 i 3 avions va ser permanent, amb alguna estona de dormir, i la fascinacio total, absoluta i abduccio total amb la pantalla de cinema de l'avio de qatar a frankfurt, on es va berenar seguidetes, happy feet i shreck. jo pensava que acabaria caient dormida, pero no, els ulls com plats, cada vegada mes i mes oberts, aixo que eren algo aixi com les 3 de la matinada!!!. al final vem haver d'apagarla per tal que dormis una estona..... en fi, tanta excitacio que quan per fi vem arribar al nostre objectiu, barcelona, alli, a les cintes de les maletes, se'ns adormia!!!!
la rebuda a l'aeroport va ser tan emocionant, amb la tieta clara -a la que la regina diu tambe mami (em destrona aixi, a la primera de canvi!!!)- el valeri, el toni, la pau i l'avia rosa, tots emocionadissims,i la regina aguantant la son i l'emocio.....
despres, a casa, buenuuuuu, la seva cara pagava, obrint portes i calaixos, i flipant amb tot!!! tant, que total la tarda se la va passar jugant, a tope d' energia, amb la marina, i despres amb l'elisenda, pero a tope, eh? saltant, corrent, rient, amagantse, nosaltres, fets caldo, aguantant com podiem, i ella, a tope!! en fi, va arribar el moment, cap a les 9 del vespre, en que la pila es va acabar, i la rejina va caure literalment fulminada, OFF, tiempo muerto. fins ales 6 del tiron, i despres amb noslatres, fins les 9. avui estem tots ja mes en forma, i disfrutant ja el estar a casa, amb aquesta herolina que ens ha tocat, PREMIO GORDO!!
hem sortit una estona al carrer,, i hem anat topant amb els amics del barri que tambe fa estona que l'esperen, a la rejina. i ella, fent amics per tot arreu, contenta com un jinjol. petons!!!!!

arribada a el prat

La Rejina ja dorm al seu llit!!!

...ben arribats, hem tingut super bon viatge, la rejina ha arribat amb marxa, alegria i carinyo per donar i repartir. a tope d'energia fins que la pila s´ha esgotat, ara fa una mitja horeta. nosaltres fets caldo, moooolt. el mes important ho teniu a la foto, mes info, dema. bona nit!

de nou a qatar................ja falta molt poc

si la rejina pogues escriure, us explicaria taaaantes coses......l'espera a l'aeroport, interminable, gairebe enfadantse de pura impaciencia, la pujada al GRAN avio, l'enlairament, l'adeu a katmandu desde la finestreta, els intents de dormir, impossibles de tanta excitacio, la batalla amb la incomodissima safata de menjar.......taaantes coses. I ara, a qatar, en una mena de chiquipark, evidentissimament la primera vegada que veu algo semblant a la seva vida, excitadissima saltant per tot arreu i xerrant pels colses amb altres xavals que, of course, no entenien ni mu del que deia.....ara esta aqui al costat tota suada, i d'aqui a res, embarquem al segon *plane*, ja nomes en quedara un, tercer *plane* i Spen!
petons!!!!!!!!!!!!!!!

Els somnis de la Rejina...

I de despedida, els ultims somnis de la Rejina a Kathmandu... La propers somnis seran ja a Barcelona!!!!!!!!

"Bholi, ratti, Spen" Dema a la nit Spen!!

semblava que no arribava mai el moment, i ara el tenim a tocar....dema marxem ja, per fi.....
susto aquest mati a primera hora, ens truquen de recepcio de l'hotel per dir que hem de deixar l'habitacio a les 11....... com? pero si no marxem fins dema..... i on anem ara? una discusio potent i hem aconseguit mantenir *el fuerte*, d'aqui no ens treuen aixi com aixi.....vaya..............
la rejina, despres de la jornada d'ahir, ha fet el tomb i s'ha llevat de nou *a casa*, i el dia ha anat forsa rodat....uff, que be va tot quan tot va be!!!!
hem anat a patan, antiga ciutat ara barri de kathmandu amb la plasa mes alucinant que pogueu imaginar -els tintinolegs la coneixeran per tintin al tibet- i hem fet algunes compres, entre d'altres aquest trajo que porta la rejina en les fotos que segueixen....esta o no esta preciosa????
trampegem com podem el costipat, el joan sense nas, de tan mocarse, jo afonica completament..
pero amb les maletes ja mig fetes, el paisatge es deplsga davant nostre, aviat, molt aviat estarem a casa, i ens veurem tots plegats.
cris, gracies per la idea del blog, quina eina mes increible..... i gracies a tots vosaltres que heu estat a l'altra banda, no us podeu imaginar com arriba fins aqui el vostre ale. petons i ara si, de debo, fins aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ps. ah! per fi requeteconfirmat! Rejina, amb J.

Pero encara hem tingut forces per anar de compres i comensar a preparar les maletes!!!

Avui a un restaurant a Pathan... ja queden poques forces i moltes ganes d'arrivar al castell de Molins de Sant Pere mes alt...

El diablillo que llevo dentro...

alguns amics de la Rejina...

Ja ho cantaba el Julio Iglesias, "...unos que vienen, otros que se van.." algu sap com continua?

Hoy empieza todo..............

La Rejina i la Sonia amb la que ha sigut fins ara la seva familia d'acollida, el director del orfanat Janendra, la seva dona i la seva filla. Adeu Nepal, hola Barcelona... Aquest es l'edifici del nou orfanat, sense acabar (el projecte final te 6 plantes) els nens ja hi viuen... pero els hi manquen moltes coses... necesiten un bon cop de ma... com molta altre gent en aquest pais tan pobre...

Visita a l'orfanat sense la Rejina. Fins fa una setmana, aquesta era la familia de la Rejina, amb l'oncle Janendra al mitg... tanta alegria com miseria. 500 familias nepalesas aportant un grapat d'arros cada vegada que cuinen i un cop al mes es recull per portar-lo al orfanat... una de les poques aportacions que tenen... sense mes comentaris.

Be, no tot son flors i violes, mmmh, per un cop us ensenyem l'altre cara de la moneda...

Rejina MONNNNSSSSSSSSSTEEEEEEEEEEERRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!!!!!!!!! GGRRRRRRR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! EL YETI!!!!!!!!!!!!!!!!

entrenantse per servir copas per brindar amb tots vosaltres!!!

en un dels seus llargs monolegs (en nepales, es clar), no sabem si demanant ajut per sortir corrents, o despedintse dels seus colegues i familiars del Nepal...

Morta i rendida despres d'un dels atacs de plors i pataletas... la seva estabilitat emocinal es encara fragil...

Jugant al l'hotel amb un grup de nens adoptats a Italia... son un munt...

i un super salt als brasos del superbuba!!!

superevolcon amb la supermamu!!!!!!!!!!!!!

De moment, hem aconseguit no encendre la tele!!! de moment la fem servir per exposar el dibuixos de la Rejina...

Doncs si, es l"Everest...

Al peu de l'escala del primer vol de la Rejina, segons ella Kathmandu-Spen-Kathmandu

A l'habitacio amb les senyores de la neteja, son tant carinyoses que la Rejina ja las vol pujar a l'avio amb nosaltres...

Hoy empieza todo....................dia dificil.........la nostra heroina va saltant tanques pero no sense dificultats...a mida que anem familiaritzant.nos, coneixent.nos, sabem millor, tots plegats. de quin peu coixegem....la nostra heroina salta tanques, i pateix absencies, i ens posa a prova, i tensa la corda, tot el que pot, per poderla trencar......................la nostra heroina te un cor molt gran, un pesquis potent, i molt de caracter!!! en la seva capacitat de gestionar el que li esta passant, no accepta cap NO per resposta. avui hem comensat el dia trencant la corda, i plorant mooooolt....ufff, no se si us podeu imaginar el que es......tela...... Avui tambe hem anat a veure el nou orfenat, quan llegiu aixo ja haureu vist les fotos, no calen mes comentaris, parlen soles.....la regina no ha vingut, el director ha considerat mes oportu deixarla a casa seva, amb la seva filla, amb qui la regina esta molt encarinyada, com amb ell mateix i la seva dona. ella no ha hagut de patir la retrobada amb els companys. jo, entre la tristor que portava del principi de dia *plujos*, i la crua realitat davant els ulls, m'he quedat feta pols. precari, molt precari, molt molt molt precari. molt. darrera la precarietat hi ha un projecte ambicios, i molt generos, i des del nostre punt de vista occidental, ingenuament optimista, pero qui cony som nosaltres per jutjat res? veniu i veieu, esto es lo que hay, molta pobresa i quatre iluminats que fan el que poden per tapar forats.

el punt 0 (zero) ha tingut lloc de tornada de l'orfenat, en recollir la regina de casa el director, i tornarla a la realitat de mamu, buba, regina. aquesta vegada sense plors, pero amb resistencia a qualsevol mostra del que en altres moments ens feia sentirnos familia. mica en mica, deixar corda, a veure quan vol tornar....tot arribara (vull creure...!). qui havia dit que seria facil? pero qui sap en que consisteix tot aixo si no hi es ben be dins?

ganes boges de tonar a casa. ja se que ho he dit abans, pero ara ja son immenses. de comensar el punt 0 dins la nostra realita. (apart, la contaminacio de kathmandu ens ha deixat KO tecnic, tant el joan com jo absolutament congestionats, i perdent la veu).

ja, dema diumenge, l'altre dilluns, i al vespre....*spenchane!!!!!*. petons!

hem fet el cim...... desde l'avio!!!!

si, si, avui ens hem llevat a les 5.45, i a les 07.30 ens enlairavem per sobre de kathmandu, desti...les muntanyes. una passada, la veritat, es un vol de 1 hora, que s'acosta forsa a les muntanyes, veus l'everest i tots els seus veins, no em feu dir els noms, i demano disculpes als entesos, pero tan sols arribo a saber que l'everest aqui es diu sagharmata, o algo similar. la regina, a l'aeroport, estava tan i tant impacient per pujara l'avio, que ens ha muntat un numero amb plors i tot...no hi havia manera de fer-li entendre que si, que pujariem a l'avio, pero que haviem d'esperar 45 minuts...mare de deu, quina impaciencia!!! *plane chane, plane chane...* un cop dins, en el moment d'enlairarse l'avio, feia una cara que pagava...pero ella valenta, com diu el marcel, i fent veure que no passa res.... i es clar, en una avioneta, el soroll del motor, la sensacio d'enlairarse i tot plegat es bastant mes intens....
el millor es que ja de tornada a l'hotel la regina ha explicat a les dones de la neteja -que ens han salvat el tipus en mes d'una ocasio, traduint paraules o calmant els plors de la regina- que haviem anat a espanya i haviem tornat!!!! en fi, haurem d'insistir en les explicacions, i tot i aixi, ja veurem que aconseguim fer-li entendre....
el cas es que tots estem ja desitjant tornar a casa...............................................
avui esperem tenir noticies del visat.....quan el tinguem, haurem acabat ja tots els tramits, nomes caldra esperar el parell de dies que manquen per poder pujar i *one, two, three planes, spain*!
i de nou, gracies pels vostres comentaris, compartir aquesta historia es fa gairebe imprescindible, escriure aqui es per a mi, superterapeutic. la regina ho treu plorant i rient....jo, desfogantme aqui. (tambe plorant i rient...!!!). quan la conegueu ja ho veureu, te un riure supercontagios!!!
molts petons i fins molt molt aviat.
vaig a buscar el joan, avui estem fent relleus d'internet, per poder escriure amb mes tranquilitat. mes petons

el pasaport de la Regina!!!

Moltes garcies a tots per els vostres missatges que ens fan compartir aquesta maravellosa aventura amb tots vosaltres. Petons i abrasades de la Rejina, la Sonia i el Joan... amb moltes ganes d'arrivar a casa tots tres...
MUUUUUUUUUUUUUAAAAAA!!! La meva mamu es la millor!!!

Bon dia a tothom!! je,je, soc la Rejina i no sabeu el que us espera!! soc un terratremol!!

El bolso de la senyoreta Rejina-Pepis...

A l'habitacio mai falta fruita per la "depedrator Rejina"

Oficialment, Mamu i filla!!!! per fi!!!

Ja tinc el pasaport, Mamu, Buba, Rejina, Spen!!!

La Rejina amb el seu "uncle" esperant el pasaport.

a passes de gegant

si, anem avansant a passses de gegant....sobretot la regina, que es un crack... el titol del blog venia d'un *dixit* de lola i jaime, uns de madrid que van coneixer la regina a l'orfenat. anem comprobant que es tal cual, ni mes ni menys.... pero a mes de pilla i salada es llesta com la fam, que com ja us hem explicat tenim mostres de que n'ha passat mooooolta. tambe aixo es va calmant mica en mica, la fam, i els plats de noodles que engulleix es van moderant, igual que l'aigua de la banyera surt cada dia mes clara....temps al temps, i la regina tambe cada dia mes contenta. voleu saber quina ha estat la frase del dia? *Mamu, Buba, Regina, Spen chane* que vol dir que si, que tots ens anem cap a Spain... ja ha vist fotos de casa, i li anem explicant que agafarem un, dos i fins a tres avions per arribar a Spen.... hem agafat un taxi per anar al centre i deia *Spen chane?* es a dir, anem a spain?...aixi que ja veieu com tomba la truita....
altres coses importants... la mes important de totes...JA, LA REGINA TE PASSAPORT!! Mision cumplida. Despres de les complicacions d'ahir, avui hem tornat al ministeri i hem sortit d'alla amb el passaport a la ma! bien! d'alli, a fer fotocopies i acompanyar al director de l'orfenat a l'aeroport, per anar a Delhi, India, a l'ambaixada espanyola, per fer-li el visat d'entrada a Spen. a veure si tot va be...!
i l'altra noticia....glups, les coses es poden girar en qualsevol moment... a veure si arribem a temps de marxar abans que esclati de debo perque si no......estavem passejant per thamel, el barri turistic, fent compres, tant contents, i han comensat a apareixer grups de joves maoistes, armats amb bastons, si si, bastons de fusta, al mes vell estil medieval, cridant ....no us puc explicar exactament que pretenien, pero com ahir us deia, la cosa s'esta calentant; avui la policia estava ja amb tanquetes, a punt per actuar en cas de follon....i en vista del panorama hem decidit donar mitja volta i tornar a l'hotel. de sobte tothom ha comensat a correr, i nosaltres es clar tambe, els botiguers tancant persianes i nosaltres refugiant-nos en una d'elles, que ha tancat persiana darrera nostre...hem pujat escales amunt, super acollonits, mentre sentiem follon a fora, i de sobte hem sentit com algu pujava la persiana i pujaba les escales alla on nosaltres estavem amagats i ufff, quin canguelo,....el noi de la botiga ha parat el cop, parlant amb el que havia entrat, que ha seguit escales amunt fins on erem, i afortunadament no era cap amenasador, sino que ens ha convensut que podiem baixar i marxar. el joan ha baixat en prospeccio, i en veure que les coses al carrer estaven mes o menys tranquiles, ens ha cridat, hem baixat, i hem ocrregut a buscar un taxi i pirar d'alli, tot ple de policies....no se com s'haura acabat, imagino que dema el diari en dira algo. la regina ha aguantat com una javata pero quan per fi ha passat tot, ha esclatat a plorar....tu diras la por que hem passat tots....
ara estem sans i estalvis a la nostra illa del tresor, al nostre superhotel, sopats, banyats, i amb una altra historia per repetir dema....que tot vagi be, plissssssssssssssssssssssssssssssss.
petons!

*My name is naunee*

tornem a estar al ciber de l'hotel, pero la regina no s'esta quieta i no se si arribare a escriure gaire..... avui tot molt millor.....estones de crisis, pero potser tots anem aprenent a superarles.... la veritat es que te una mica de tot, de tristesa, i tambe de cuento, pero es deixa veure el llauto, i avegades acabem rient tots molt....!!
avui hem anat a fer tramits de nou, a buscar el passaport de la regina. ha estat un fracas, perque finalment resulta que no estaba llest, de manera que dema hi haurem de tornar. no us explico perque ha estat un fracas perque es massa llarg i no cal. el cas es que dema amb sort tot es solucionara. el pais esta aixins aixins, avui la noticia del diari era que comensa una vaga indefinida i es cert que molts comersos estaven tancats. no se sap mai quines consecuencies pot tenir...ja ho veurem.....
hem dinat avui amb a la queti, el joan, la ravina -la seva filla nepalesa, de 8 anys ja- i el seu petit de 2 anys, vidut, o marti, recent adoptat. un gust poder compartir experiencies, son uns experts i superbona gent.
el titol del dia es collita propia de la regina. la seva passio pel bany es tan gran que ella mateixa va dir: *my name is naunee*....tota una artista...............

bueno, aqui venen unes fotos. veureu que l'ofici es porta a la sang!!! jejeje

petons